- Autor: Gian Lorenzo
Bernini
- Data: 1621-1623
- Lloc on es troba: Galeria Borghese, Roma
- El material: Marbre
- Títol: Apol·lo i Dafne
La història comença quan
Apol·lo i
Eros es van barallar per
qui tenia les fletxes més poderoses. Eros, per tal de demostrar que les seves
podien fer una ferida impossible de curar, va llençar-li una fletxa d’or i amb
punta afilada, de les que generen amor a aquell qui li arriba, que va ser
Apol·lo, i una que té plom sota la canya, que fa l'efecte contrari, és a dir,
esquiva l'amor, que va ser dirigida a la nimfa
Dafne. Llavors, Apol·lo va
començar a perseguir Dafne per tot arreu
i aquesta, filla del déu del riu
Peneu, i esgotada pel fàstic que Apol·lo li
produïa, va suplicar al seu pare que l’ajudés i aquest la convertí en llorer.
Apol·lo després de comprovar que dins aquest llorer encara bategava el cor de
la seva estimada, va convertir el llorer en el seu arbre i a la pobre nimfa no
li quedà més remei que assentir-hi. Apol·lo va abraçar l'arbre tot i que encara
les fulles s'allunyaven dels petons del déu i aquest finalment li digué:
-"Si no puedes ser mi amante, me serás consagrada
eternamente. Tus hojas serán siempre verdes y con ellas me coronaré".
Així doncs, el llorer se li atribueix com element descriptiu
d'Apol·lo i amb ell, es fa referència als vencedors, poetes i artistes.
A Dafne ya los brazos le crecían,
y en luengos ramos vueltos se mostraban;
en verdes hojas vi que se tornaban
los cabellos que al oro escurecían.
De áspera corteza se cubrían
los tiernos miembros, que aún bullendo estaban;
los blancos pies en tierra se hincaban,
y en torcidas raíces se volvían.
Aquel fue la causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
el árbol que con lágrimas regaba.
¡Oh miserable estado, oh mal tamaño!
¡Que con lloralla crezca cada día
la causa y la razón por que lloraba!
Anna Guitart
