dimarts, 20 de novembre de 2012

Apol·lo i Dafne




  •  Autor: Gian Lorenzo Bernini
  • Data: 1621-1623
  • Lloc on es troba: Galeria Borghese, Roma
  • El material: Marbre
  • Títol: Apol·lo i Dafne


La història comença quan Apol·lo i Eros es van barallar per qui tenia les fletxes més poderoses. Eros, per tal de demostrar que les seves podien fer una ferida impossible de curar, va llençar-li una fletxa d’or i amb punta afilada, de les que generen amor a aquell qui li arriba, que va ser Apol·lo, i una que té plom sota la canya, que fa l'efecte contrari, és a dir, esquiva l'amor, que va ser dirigida a la nimfa Dafne. Llavors, Apol·lo va començar a perseguir  Dafne per tot arreu i aquesta, filla del déu del riu Peneu, i esgotada pel fàstic que Apol·lo li produïa, va suplicar al seu pare que l’ajudés i aquest la convertí en llorer. Apol·lo després de comprovar que dins aquest llorer encara bategava el cor de la seva estimada, va convertir el llorer en el seu arbre i a la pobre nimfa no li quedà més remei que assentir-hi. Apol·lo va abraçar l'arbre tot i que encara les fulles s'allunyaven dels petons del déu i aquest finalment li digué:

-"Si no puedes ser mi amante, me serás consagrada eternamente. Tus hojas serán siempre verdes y con ellas me coronaré".

Així doncs, el llorer se li atribueix com element descriptiu d'Apol·lo i amb ell, es fa referència als vencedors, poetes i artistes.



A Dafne ya los brazos le crecían,

y en luengos ramos vueltos se mostraban;

en verdes hojas vi que se tornaban

los cabellos que al oro escurecían.

De áspera corteza se cubrían

los tiernos miembros, que aún bullendo estaban;

los blancos pies en tierra se hincaban,

y en torcidas raíces se volvían.

Aquel fue la causa de tal daño,

a fuerza de llorar, crecer hacía

el árbol que con lágrimas regaba.

¡Oh miserable estado, oh mal tamaño!

¡Que con lloralla crezca cada día

la causa y la razón por que lloraba!

                                                  GARCILASO DE LA VEGA


                                                                                                             Anna Guitart    



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada